08 set. L’adaptació a l’escola
La propera setmana és una setmana d’angoixa, estrès, plors i enrabiades per a moltes famílies que per primera vegada deixen els seus fills i filles a les llars d’infants o els petits que comencen p3.
L’entrada a una llar o a l’escola implica un canvi molt important per l’infant, perquè s’ha de separar dels seus pares i família i a la vegada descobrir un entorn i persones que ell o ella no coneix i no tenen res a veure amb la seva zona de confort que li aporta seguretat.
Aquesta separació és, al principi, dolorosa , però a la vegada totalment necessària per aconseguir que l’infant guanyi en autonomia , sociabilització i consolidi els hàbits que donaran base a la seva personalitat.
Les emocions dels infants en començar l’escola són molt diverses: des del sentiment d’abandonament, tristesa, nervis, la por al desconegut, ràbia fins l’alegria i felicitat d’alguns nens. Davant aquests sentiments, les seves reaccions també són diverses s’enfaden, ploren, peguen a altres nens, intenten pegar als professors, mosseguen i tenen rebequeries en què es tiren a terra amb rebequeries.
De la mateixa manera, el moment de deixar els nens a l’escola, és un moment delicat per als pares, perquè els envaeix una muntanya russa d’emocions. Saben que han de fer-ho, que és el millor per als seus fills, però el fet que els petits puguin plorar incrementa el sentiment d’angoixa, inseguretat, culpabilitat dels pares que no desapareixerà fins a l’hora de recollir-los. Tots aquests sentiments vénen causats perquè es trenca el vincle afectiu, el deixar els seus fills en mans de desconeguts i sense la seva protecció. La culpabilitat de no poder passar més temps amb ells a causa del treball o motius personals i la inseguretat de no haver-se equivocat amb la seva elecció.
Sabem que cada infant i família té el seu ritme i la seva forma de fer front als canvis, però us deixem un seguit de consells que tal vegada us ajudin a fer aquesta adaptació una miqueta més fàcil.
No oblideu els eduadors i educadores dels vostres fills i filles són els vostres millor aliats i que si caminem en la mateixa direcció el camí serà molt més fàcil.
Què pot fer la família per facilitar l'adaptació?
Hem d'anar anticipants als infants la seva incorporació a la llar o a l'escola. Podem ensenyar-los l'escola per fora, explicar-los que coneixerà molts nens i nenes, que jugaran, cantaran...
Establir unes rutines. Malgrat moltes vegades pensem que els infants no ens entenen, això no és així, els hem de fer saber qui els portarà a l'escola, si es queden a dinar i especialment recordar-los qui els anirà a recollir. D'aquesta manera, els nens i nenes estableixen rutines i evitem la por a la separació i a l'abandonament.
Evitar qualsevol tipus d'engany com vaig a buscar el pa i ara torno, torno en un moment.... i especialment important recordar-los que al migdia, a la tarda.... els vindreu a recollir.
Ser puntuals a l'hora d'anar a buscar als infants. El fet que arribis tard i que la resta de companys vagin marxant, genera un sentiment de por a que ningú els vindrà a buscar i es quedaran a l'escola o la llar. Evitar aquest sentiment és fàcil oi?
Deixa que els infants expressin les seves emocions i ajuda´ls a gestionar-les. El fet de dir `` no ploris`` , ``a la mama no li agrada que ploris `` incrementa encara més l'angoixa perquè se li suma a tot allò que sent amb el sentiment de fer alguna cosa que no agrada a la mama o al papa.
Feu-los partíceps de totes les preparacions com la compra de la bata, la motxilla, els materials i expressa sempre el teu positivisme i energia positiva. Intenta no transmetre les teves pors als infants.
Crea un codi secret entre tu i ell. Per exemple, pinta un petó a la seva mà on pugui fer petons i pensar que tu els notes, busca un element on ell pot mirar i saber que tu també el veus i crea un moment especial per poder parlar del dia què ha fet, si està content o trist i sobretot deixa que expressi tant les coses bones com les dolentes.
