La por al fracàs i a l’error

El fracàs és una idea totalment subjectiva que es produeix quan alguna de les coses que fem no surt tal i com ens hem imaginat que hauria d’haver estat.

No obstant el que podem considerar un error i un fracàs, en realitat és un procés d’aprenentatge.

La vida és un aprenentatge que no s’atura i no hi ha aprenentatge sense ERROR.

Les errades ens permetren aprendre i cada dia ens fan una mica més savis i ens ajuden a madurar emocionalment i psicològicament, però per a què aquest camí no es vegi bolquejat hem d’ensenyar i aprendre a gestionar la frustració.

L’error i el fracàs en sí mateix no són negatius, la part complicada és com es gestiona aquest error i la por que aquest provoca.

COM PODEM AJUDAR ALS NENS I NENES A CONVERTIR L’ERROR EN QUELCOM POSITIU?

1.  Evitar la sobreprotecció  

Una de les explicacions més utilitzades pels pares,generalment,és que volen evitar les enrabiades i els plors.

És el moment de fer-los entendre que TOTHOM fallem i ens equivoquem i que les coses no sempre surten bé, pertant no sempre podem guanyar.

2.  Ajudar a analitzar el “fracàs”

Moltes vegades, els nens i nenes no veuen el camí per sortir endavant i necessiten una guia per tal d’aconseguir-ho.

Com els podem ajudar?

• Aprofitant  aquests moments de crisi per ensenyar-los a gestionar aquestes emocions i sensacions que ens fan sentir malament.
• Els podem fer preguntes per aconseguir que poc a poc arribi a la conclusió correcta
• Els podem posar exemples de situacions i problemes propis
• Els hem d’ajudar a descobrir què ha provocat aquest error i així evitar que torni a ser el causant d’un pròxim error o fracàs.

3.  No castigar els errors

Si considerem que els errors són petites pedres en el camí per poder seguir aprenent, no podem ser considerats com una excusa per poder fer retrets o càstigs.

Si cada error o fracàs té una conseqüència de càstig o retret això cada vegada provoca una sensació de por, i això farà que el nen o nena no vulgui intentar realitzar qualsevol activitat nova que no tinguin la seguretat de fer-la bé.

4. Ajudar a buscar alternatives i a reintentar fer de nou les activitats

Quan una cosa ens surt malament, la nostra manera de protegir-nos és no voler tornar a intentar que ens surti bé. La millor manera és donar-los la mà fins que sigui una acció propi.Com a resum podem dir:

“No em renyis si faig una cosa malament, és quan més et necessito”