Un somni fet realitat

Treballar en allò que t’agrada, sempre és un priviligi i una gran sort i aquest és el meu cas, porto 20 anys vivint d’allò que m’agrada i em fa feliç.

La vida laboral és llarga i sempre més fàcil si ho fas contenta, fent allò que t’agrada i rodejada de persones que fan que tot sigui senzill.

Cada juliol em sento orgullosa de sumar anys i poder-los celebrar, perquè cada curs m’aporta nous ensenyaments i aprenentatges, conèixer noves persones i superant entrebants i escalant escales.

Qui soc?

Des de molt petita els meus jocs giraven al voltant de la docència, nines assegudes davant una pissarra i una servidora fent de mestra.

A diferència de moltes nens i nenes des de molt joveneta, tenia molt clar que volia estudiar magisteri, tot i que hi degut a una assignatura una mica entravessada a 1^r de BUP, si BUP perquè soc de l’època d’EGB, BUP i COU vaig canviar de carrera, però no em vaig allunyar del món de la docència.

Us podeu imaginar quina assignatura era? No sóc diferent a molts dels alumnes que passen pel centre, sí les MATES !!!!!! i qui m’havia de dir que anys més tard faria la formació i aprendria a utilitzar l’àbac soroban per fer operacions….. També us he de confessar que no va ser missió fàcil.

Però una vegada, descartat magisteri, cap a on vaig decantar els meus estudis? Són si les mates i la física i química eren la meva creu, canviem cap a les lletres i aquí teniu una FILOLOGA ANGLOGERMÀNICA amb CATALÀ nivell D.

Uff, que no m’he presentat …. soc Ester, mare orgullosa, amiga dels meus amics, filòloga anglogermànica , una mica psicòloga i em considero principalment bona persona.Com la majoria d’estudiants hem fet repàs a casa, però de sobte va arribar a les meves mans un anunci de traspàs d’una acadèmia, que per cert, havia visitat per una entrevista de feina.

El centre ja estava en funcionament i es traspassava perquè els 4 propietaris havien trobat feina a escoles i instituts i no podíem continuar amb l’acadèmia per falta d’horaris.

L’anunci va arribar abans del 1r aniversari del meu fill i ens vam embarcar en l’aventura.

Durant aquests 20 anys, no ho negarem, hem passat moments de tots colors.

Els primers anys, la inexperiència en el negoci, no en les classes, ens va fer cometre alguns errors d’organització, com tots els negocis hem viscut la crisi, hem superat  un canvi de domicili i el fet de seguir endavant en moments personals molt complicat i tristos i puc dir orgullosa que hem sobreviscut a una pandèmia.Els que hem coneixeu, sabeu o com a mínim ho intento ser molt propera, m’agrada parlar amb els pares, escoltar els vostres dubtes i acceptar les vostres crítiques o suggeriments perquè m’han ajudat a millorar molts aspectes.

M’encanta estar amb els nens i nenes, compartir els seus somriures, ajudar-los a fer camí quan aquest se’ls complica, en resum formar part del seu creixement gràcies a la confiança dels seus pares.

Em sento orgullosa perquè molts comencen amb nosaltres a primària i anem de la mà fins al final de l’etapa estudiantil, convertint-los en confidents i una miqueta amics i sabeu quina il.lusió tenim, quan després d’uns anys ens passen a veure’ns i a dir-nos que han acabat la carrera o el cicle, que estan treballant i fins i tot alguns dels que han començat com alumnes han acabat formant part del meu equip docent.

Una part important és l’equip docent, que amb els anys ha anat creixent i malgrat que alguns han estat poc temps treballant a l’estudi, per motius d’estudis o feina, n’hi ha que ja porten uns quants anys i puc dir orgullosa que hem format una petita família, on he vist com es casaven, tenien fills, feien realitat somnis i sobretot han estat al meu costat en moments circumstàncies familiars i personals feien que no estès del tot al 100%

Durant aquests anys, em quedo amb els alumnes que ens han regalat somriures i també alguna que altra llàgrima, els pares incansables per oferir el millor als seus fills, les professores entusiastes per ensenyar, els bons moments a les reunions de professors, les rialles en moments d’estrès en les formacions, confessions, el cop de mà quan un defallia, el treball en equip, pares que són amics, amics retrobats en els moments més inesperats.L’únic que em queda dir-vos és GRÀCIES a tots i a totes per aquests 20 anys i tots els que queden !!!!!!